En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor.
Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.
Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força.
Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.

Sir 3,2-6.12-14

Salm Responsorial

Sl 127, 1-2.3.4-5 (R.:1)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vosho.
El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeuvos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona.
Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.
Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

Col 3,12-21

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué:
«Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo.»
Es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir.
S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill.»
Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué:
«Pren el nen amb la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo.» Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel.
Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret.
Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»

Mt 2,13-15.19-23

"Jesús també va viure en una família"

La vida de família ens és fonamental com a persones i com a cristians. Per això en celebrar el naixement de Jesús pensem de seguida en la família de Natzaret. Com tota família va haver de viure moments durs i difícils. Ho veiem a l’evangeli: Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi allí fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo. Una notícia terrible per a uns pares! I han de fugir cap a Egipte. Però és que després, un cop mort Herodes no poden tornar a Betlem: Quan sentí dir que a Judea, Arquelau havia heretat el reialment d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea a viure al poble de Natzaret. Arquelau no va ser un bon governant, era més aviat cruel: per això amb molt bon criteri la Sagrada Família marxa cap a Galilea.
Aquesta és la creu, però també hi ha la cara. Pau ens exhorta a viure amb les actituds que han de regnar en les nostres famílies: Tingueu sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de pa ciència... si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’a mor tot ho lliga i perfecciona. Amb aquesta actitud hi haurà pau en els nostres cors, en les nostres famílies i també formarem un sol cos. Com a base la pregària: Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; agraïts a Déu canteu-li amb salms, himnes i càntics de l’Esperit. I després (amb paraules que hem de situar en el seu temps) parla de la submissió al marit però també de l’amor del marit a l’esposa i de la relació de pares i fills amb comprensió mútua per les dues parts. En aquest aspecte insisteix la primera lectura: Acull el teu pare en la vellesa, no l’a - bandonis mentre visqui. Aquestes actituds faran de les nostres famílies unes llars plenes de pau i felicitat.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi